Un grup d’especialistes en literatura infantil provinent d’escoles, biblioteques i llibreries ens reunim un cop al mes per recomanar-nos llibres entre nosaltres i posar en comú les descobertes que hagi fet cadascú durant les darreres setmanes.
I perquè aquesta feina no quedi només a casa, en aquest racó volem compartir les nostres propostes amb vosaltres.
Aquests són els cinc llibres que, per consens, hem decidit recomanar aquest mes:

Maria Parr. Tània Claravall. Nórdica. La Tània és pèl-roja i té els rínxols d’un lleó. De cognom es diu Claravall, igual que la petita vall on viu, una mica lluny de tot. El que més li agrada fer és baixar amb trineu pel pendent més rost de les muntanyes que envolten la vall, mentre crida ben fort la frase que més la motiva. Una altra cosa que li agrada molt fer és passar temps amb en Gunnvald, un avi de setanta-quatre anys que és el seu millor amic. A Claravall amb prou feines hi ha cap nen de la seva edat, però, encara que n’hi hagués molts, segur que el vell Gunnvald continuaria sent el seu millor amic.
La Tània viurà un munt d’aventures; algunes, divertides. Altres, no tant.
Però tu no te’n perdràs cap, oi?

https://www.elnacional.cat/lallanca/uploads/s1/50/16/57/0/la-mona-de-l-assassi-3a-ed.jpeg

Jakob Wegelius. La mona de l’assassí. Viena. És de nit al port de Lisboa. Entre les ombres, un home corre per salvar la vida. Es diu Alphonse Morro i té un secret que persones poderoses volen impedir que se sàpiga. Com sigui. El perseguidor l’atrapa i tots dos lluiten aferrissadament, fins que en Morro ensopega, cau i desapareix a les aigües del Tajo.
Premi llibreter infantil i juvenil d’altres literatures 2018.






https://akiarabooks.com/wp-content/uploads/2019/03/AKINARRA-1_coberta-CAT.jpg

Alex Nogués. La platja dels inútils. Akiara. «Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil». Així comença un relat innocent, profund i commovedor d’una nena a qui li encanta la platja a l’hivern, que prefereix Mozart o Kandinsky a les mates i que no pot suportar que el pare li digui que algun dia haurà de «guanyar-se la vida».









https://edebe.com/publicaciones-generales/img_server.aspx?img=127867.jpg&tipo=F

Fabrizio Silei. La universitat de Totmeu. Edebé. Els senyors Smirth ho han provat tot per transmetre a en Prim els valors més sans de la vida: la gasiveria i l’egoisme. Però en Prim resulta no ser un hereu digne. És un nen bo, massa bo! Com posar-hi remei? Necessiten una escola adequada, amb un director sorrut, uns mestres severs i uns companys terribles que li serveixin de model. Hi ha una escola com aquesta? I tant: és la Universitat de Totmeu.





Resultat d'imatges de El meu nom no és Irina. Andana

Xavier Aliaga. El meu nom no és Irina. Andana. La vida de Nèstor, un estudiant de batxillerat aficionat a escriure relats, fa un tomb quan arriba a l’institut Irina, una enigmàtica jove d’origen rus que és la imatge viva d’un personatge dels seus contes. Amb ella comença una intensa relació plena de complicitats literàries, secrets i mitges veritats. Mentrestant,la família de Nèstor, amb una germana menuda desbocada i uns pares que no se suporten, camina cap a la descomposició. Novel·la de descobriments, iniciàtica, en la qual ficció i realitat es barregen al caliu de les experiències i vivències que van alimentant la creativitat, la voracitat literària i el desig irrefrenable d’escriure del protagonista