Rutu Modan (Israel, 1966) estudia Art i Disseny a Jerusalem i poc després de graduar-se s’encarrega de l’edició israeliana de la revista MAD. Durant la seva etapa estudiantil comença a publicar tires còmiques als diaris Maariv i Yedioth Aharonot influenciada per dos autors: Mark Beyer i Edward Gorey. A MAD coincideix amb Yirmi Pinkus, amb qui el 1995 fundarà el col·lectiu Actus Tragicus, integrat per tots dos artistes, ItzikRennert, Mira Friedmann y Batia Kolton. L’any 1997 rep el premi a l’Artista Jove de l’any del ministeri de Cultura d’Israel.
Com a il·lustradora infantil ha estat premiada quatre cops (1998, 2000, 2002, 2004). El 1999 Actus Tragicus rep una nominació als premis Eisner en la categoria a millor Antologia pel seu llibre Jetlag (Top Shelf, 1999) i el 2001, Modan és nominada en les categories de millor història i autora novell dels Premis Ignatz (els premis més importants de l’escena del còmic independent) per la seva història Lo pasado. Moltes de les historietes d’aquesta primera època, amb un estil de dibuix més grotesc, es troben al molt recomanable Jamilti y otrashistorias (Astiberri, 2001).
Arran de la seva projecció internacional, rep l’encàrrec de Chris Oliveros, capo de l’editorial canadenca de còmics Drawn&Quaterly, de fer una novel·la gràfica. El resultat és Metralla (Astiberri 2017), una ferma història d’amor emmarcada en el conflicte palestí-israelià que aconsegueix no degenerar en un melodrama desbarrat i saturat de sucre.
A Metralla se’ns narra la història de Kobi, un taxista que un dia s’assabenta de la possible mort de son pare en un atemptat, per Numi, una soldat israeliana, amant del seu progenitor. A partir d’aquesta mort, l’autora teixeix un tapís de l’Israel actual amb una història íntima de dolor i alliberament dels protagonistes. Excel·lent treball de guió i realisme fotogràfic a nivell de dibuix, amb un depurat treball del color i la textura, que tant recorda a l’escola de la línia clara francobelga. El realisme esquemàtic de fons i edificis ajuda a l’asèpsia que li atorga a la història una pàtina de realisme. L’obra va guanyar un premi Eisner a la millor novel·la gràfica (2008) i dues nominacions als premis Ignatz, millor novel·la gràfica i millor autor (2007).
Aquell mateix 2007 publica al New York Times una història de caràcter autobiogràfic en forma de bitàcora, Mixed Emotions. L’any 2009 serialitza al New York Times Magazine TheMurder of the Terminal Patient, que manté el mateix estil de dibuix que Metralla.
El 2013, Modan publica la seva darrera novel·la gràfica, La propiedad (SinsEntido 2013), en la que barreja elements autobiogràfics per muntar una història d’amor generacional que transcorre a cavall de la Polònia actual i la dels temps de la segona república. El viatge de Regina Segal i la seva neta Mica en busca d’un immoble familiar esdevé, com a Metralla, un relat on convergeixen la diàspora jueva, els secrets de família, els espolis a la Polònia ocupada i l’amor. Modan consolida els seu estil de línia clara i explota els models fotogràfics fins al punt de posar, al final del llibre, un càsting de models per a cadascun dels protagonistes. La propiedad va rebre el 2014 el premi especial del jurat d’Angoulême, el festival de còmic més prestigiós d’Europa. Per aquesta obra, el mateix any, Rutu Modan fou nominada als premis Ignatz en la categoria de millor novel·la gràfica.
La llista d’aquest mes és breu però intensa. Reuneix totes les obres d’autors israelians publicats a casa nostra. Per últim, un breu documental en el que repassa la seva trajectòria professional.
Al desembre hi tornem amb una sessió molt desitjada: parlarem d’Universo, d’Orgullo y Satisfacción, Carlitos Fax, Calavera Lunar i altres projectes de ciència ficció d’Albert Monteys com l’encara inèdit Solid State. I, com els Commitments esperant en Wilson Pickett, estem creuant els dits a veure si en Monteys ens visita al Club. Ens veiem el dia 18 de desembre a les 19:00h.
