Peter Bagge passarà a la història del còmic com un dels grans autors. Creador del mític Buddy Bradley, protagonista de la sèrie Odio, publicada a casa nostra per La Cúpula i que retratà l’escena de Seattle de principis de la dècada dels noranta i l’entrada al món adult i suburbà del seu protagonista. Un retrat generacional excepcional, únic i irrepetible.
Bagge neix el desembre de 1957 a Peekskill, una ciutat de 20.000 habitants del nordest del país d’on fugí amb tant sols 20 anys per anar a estudiar a l’School of Visual Arts de Nova York, on té de mestres a mites de la vinyeta com Harvey Kurtzman, Will Eisner i Art Spiegelman. Tot i els noms, Bagge plega després de cursar tres semestres i comença a buscar-se les garrofes en les publicacions de l’època. Als noms de Harvey Kurtzman i Robert Crumb, autor que coneix quan troba antics Zap Comix en tendes de discs, cal afegir dos autors seminals en la seva infància: Charles Schulz i Tex Avery. Del primer aprèn la capacitat de crear personatges tipus potents i universals; del segon, les extremitats de goma, els ulls fora de les seves òrbites i les expressions desencaixades. De Kurtzman, la planificació i el sentit del gag. De Crumb, les trames manuals detalladíssimes i els temes propis de joves adults.
S’interessa en publicar a la revista Punk!, però malauradament arriba tard. Tot i això, connecta amb el dibuixant i editor de la revista John Hollmstrom, amb qui realitzarà la seva primera publicació, Comical Funnies, capçalera que dura tres números i en la que apareix per primer cop la família Bradley. Al mateix temps, Bagge, delitós de la seva independència, envia les seves historietes a totes les revistes que pot. Les seves vinyetes surten a High Times, Screw, Swank i finalment a Weirdo, revista que publica Robert Crumb i de la qual Bagge en serà l’editor entre 1983 i 1985. L’any 85 és important per a Bagge: canvi de residència, d’Hoboken a Seattle, i canvi de feina, deixa Weirdo i comença a publicar Mundo idiota (Neat Stuff) amb Fantagraphics. En aquesta capçalera crea nous personatges marca de la casa, Girly-Girl, Junior, Studs Kirby i li dóna la personalitat definitiva a Buddy Bradley. L’any 90, coincidint amb el canvi de dècada, surt el primer número d’Odio (Hate), el retrat definitiu d’allò que s’anomenà la Generació X. La sèrie finalitza el 1998 després de 30 números. Des de llavors, l’autor ha anat publicant algun que altre número especial. Odio està publicat en format integral per La Cúpula, editorial que publica a Bagge a casa nostra i que el proper any traurà la recent reedició de luxe de la sèrie completa de Mundo Idiota, publicada enguany per Fantagraphics en 3 volums en format integral.
Després d’Odio, Bagge queda en terra de ningú, cremat pels intents sense èxit de dur a la gran pantalla el seu personatge estrella, tant en format animat com en carn i ossos, i sense trobar el to en les noves sèries que publica a altres editorials més enllà de Fantagraphics. D’aquesta etapa que va de finals dels 90 fins a gairebé finals de la primera dècada del nou segle, Bagge publica amb Gilbert Hernandez per a l’editorial DC una sèrie de temàtica juvenil, Yeah! (La Cúpula, 2012), que no té èxit i tanca al cap de 9 números. També per a DC, dibuixa Sudando Tinta (La Cúpula, 2010), en la que retrata una colla de negres que fan una tira de premsa per a una antiga glòria revinguda. Per a l’editorial Marvel, fa un parell de paròdies de superherois: el megalomaniac home aranya i l’incorregible Hulk (tots dos a Relatos Extraños, Panini Cómics).
També practica el gènere de la novel·la gràfica a Other Lives (La Cúpula) i Reset (La Cúpula). Però és en una minisèrie per a l’editorial Dark Horse, Apocalipsis Friki (La Cúpula), concretament en les historietes de complement, on troba el gènere a seguir: la biografia. Primer es centra en els pares fundadors dels Estats Units d’Amèrica. Aquestes històries han estat recopilades per Dark Horse en un volum inèdit a casa nostra (Founding Fathers Funnies, Dark Horse), tot i estar traduït pel seu traductor habitual, l’Hernán Migoya, per encàrrec de La Cúpula. Les seves col·laboracions a la revista liberal Reason i a la capçalera Weekly Word News han estat recopilades en els volums, Todo el mundo es imbécil menos yo y otras agudas observaciones (La Cúpula) i Bat Boy (La Cúpula), respectivament.
I al gènere biogràfic pertanyen els seus dos darrers llibres, La mujer rebelde. La historia de Margaret Sanger i Fire!! La historia de Zora Nale Hurston, obres de maduresa on Bagge, amb un domini absolut de la tira còmica i una ingent feina de documentació, construeix un relat fabulós sobre la vida d’aquestes dues dones inconformistes, úniques i desconegudes a casa nostra. Actualment està dibuixant la seva tercera biografia, dedicada a una altra dona: Rose Wilder Lane, considerada una de les dones fundadores del moviment liberal estatunidenc. La seva publicació està prevista per a mitjan 2019.
A la sessió vam comptar amb la presència de l’Emili Bernárdez, editor de la Cúpula, que coneix a Bagge des dels 90, quan va visitar per primer cop Barcelona, en motiu d’un Saló del Còmic. L’Emili és un sac d’anècdotes i sapiència i ens delectà amb tècniques d’impressió avui en dia en desús, projectes en marxa i passió per les vinyetes. Llarga vida a La Cúpula.
El 20 de novembre, sic, hi tornem amb una sessió dedicada a una autora molt estimada: Rutu Modan. Us ho perdreu? Serà a les 19h.
Si cliques aquí podràs veure la llista de lectura de les obres de Peter Bagge.

Marc Charles