Ja portem diverses sessions parlant de còmics, tots ells bons o molt bons, i l’Asterios Polyp va ocupar-nos el dilluns dues hores intenses de diàleg sobre aquesta obra imperfecta i sublim. A mi personalment, rellegir-la em va servir per a recuperar-la de l’oblit i canviar totalment el meu judici respecte al llibre. Potser en el seu moment, un no tant llunyà 2009, no li vaig saber trobar a l’obra tot l’humor que conté, me la vaig prendre massa seriosament i, evidentment, em va semblar un còmic ampul·lós, amb personatges plans, situacions gastades i al que se li veien totes les costures. Un llibre fallit. Res més lluny del que realment és.
Només per la bastimentada formal, l’Asterios Polyp de David Mazzucchelli mereix una bona colla de lloances. No amaga els homenatges a Saul Steinberg, Frank King, Chester Gould, Harvey Kurtzman, Blutch (aquelles pàgines on recrea el mite d’Orfeu i Eurídice). Té recursos memorables i la història amaga moltes petites històries que donen per lectures i més lectures. Puc dir que amb l’Asterios Polyp vam sortir amb moltes ganes d’aprofundir en el món del còmic. A més a més, és un llibre que ha agradat a tothom, a experts i a neòfits. El 12 de desembre tancarem l’any parlant de Lamia del canari Rayco Pulido. No podem acabar millor l’any.
Aprofitàrem el parlar de Mazzucchelli per fer una llista heroica:
http://www.whakoom.com/yupyop/ lists/llista_de_lectura_de_ asteryos_polip_2826

Marc Charles