AGENDA

Resum de la catorzena sessió del Club de lectura de còmic [juliol 2017]

Uno es su niñez, su familia, unos cuantos amigos,
algunos amores, bastantes fastidios. Uno es una suma
mermada por infinitas restas

Sergio Pitol

Gregory Gallant, l’autor conegut com a Seth, tancà el 2009 el cercle que començà a traçar Chris Ware a principis dels noranta. El còmic modern, com el coneixem avui en dia, neix a la premsa estatunidenca a principis del segle XX. Tots dos van retornar el còmic al seu medi natural, van jugar amb les normes que mostraren el camí al novè art, les van subvertir i repartiren de nou les cartes per començar un nou joc. A partir d’aquest George Sprott i de les Building Stories de l’autor d’Acme Novelty Library -serialitzades totes dues a la secció The Funny Pages del The New York Times Magazine-, la historieta partí rumb a un terreny desconegut que s’ha anat traçant en els darrers anys. En aquest nou destí han aparegut autors com Olivier Schrauwen, Marc Torices, Rayco Pulido, Conxita Herrero o Andrés Magán, autors que juguen amb el disseny, la narrativa no lineal i l’experimentació formal com a sistema.
Seth decideix a la infància que de gran vol dedicar-se al món del còmic, però al mainstream; concretament, als superherois de la Marvel. Per sort, descobreix el Love & Rockets dels germans Hernández, la línia clara d’Yves Chaland i retorna als seus estimats Peanuts de Charles Schulz. Estudiós i reflexiu, l’artista canadenc aprèn els engranatges narratius a la seva pròpia revista, Palookaville, on publica de manera serialitzada, La vida está bien si no te rindes (Ed. Sins entido, 2009), la seva primera obra de pes, on ja apareixen els temes que caracteritzen a l’autor: la nostàlgia per la primera meitat del segle XX, el to autobiogràfic, els passatges narratius sense text que doten de poesia el seu dibuix, la seva estima cap als pioners de la historieta i el seu col·lega, Chester Brown –la tercera pota del banc, Joe Matt, no hi apareix-.
A George Sprott, Seth opta per la biografia imaginària, la d’un vell presentador de televisió. La vida de Sprott fou serialitzada al magazine de The New York Times i, per aquest motiu, la narració avança en mosaic, jugant amb els salts en el temps, alternant una narració més o menys lineal de las últimes hores de la vida de Sprott amb entrevistes a coneguts i propers en un to documental i una veu en off que ens remet als clàssics de Hollywood. No hi falten les construccions en maqueta dels espais que formen part del dia a dia del protagonista, els passatges reflexius i els records en to sèpia.
Formada a base de retalls narratius, la lectura de George Sprott resulta reveladora en el seu conjunt. Las parts que composen l’obra dibuixen un fresc sobre la condició humana i allò que anomenem vida. Val molt la pena gaudir amb la vida del rodó Sprott. Esperem que tornin a editar les obres de Seth ben aviat. Tots els seus llibres els trobareu a la xarxa de biblioteques de Barcelona.
Al setembre tornem amb un convidat de luxe, el crític i periodista Jordi Canyissà, autor del monumental Raf. El gentleman de Bruguera, per parlar de Los cuadernos de Esther de Riad Sattouf. Serà el dilluns 18 a les 18:30h. Us hi esperem!

Marc Charles

La llista de lectura de la sessió:
https://www.whakoom.com/yupyop/lists/club_pebre_negre_sessio_015_george_sprott_8010

CONTACTE

C/ Clot 41. Barcelona
931 79 75 42
llibreria@pebrenegre.cat

HORARIS

De dilluns a divendres

de 10 a 13.30h i de 17 a 20 h.

dissabtes tancat