Esther és a punt de fer els 10 anys, viu a París amb son germà, sa mare i son pare. El seu somni és tenir un telèfon mòbil de gamma alta, ser una cantant d’èxit i casar-se. Esther és la filla d’uns amics de l’autor, Riad Sattouf, nascut fa 39 anys a França. Sattouf és fill d’un professor universitari d’Homs que va rebutjar un lloc a Oxford per viure al seu país i d’una bretona que el va seguir. Sattouf va viure a la Líbia de Moammar al-Gaddafi fins als 4 anys i a Síria fins als 13. El seu periple per Orient Pròxim el podeu llegir al magnífic L’àrab del futur, publicat per Salamandra Graphic i que ha venut més d’un milió d’exemplars a França.
Sattouf és un autor que domina l’humor i té una extraordinària capacitat per captar les converses i experiències de coneguts i desconeguts i adaptar-les en vinyetes. Els dos volums de La vida secreta de los jóvenes (Ed. La Cúpula), que recopilen historietes d’una pàgina publicades a Charlie Hebdo, en són un bon exemple.
Los Cuadernos de Esther és el primer d’una sèrie de llibres en els que el ninotaire pretén fer un seguiment d’aquesta nena fins que compleixi 18 anys. “El projecte neix de la voluntat de comparar la meva infància amb la d’una nena d’avui”, conclogué Sattouf en una entrevista amb el periodista Àlex Vicente publicada a El País. L’autor és posa el vestit d’etnògraf per retratar aquesta nova generació d’infants. El resultat és esgarrifós però tremendament divertit. Les diferències de gènere, el conservadorisme, la crueltat i l’egoisme formen part de l’ADN d’aquests infants en formació, vistos des de la mirada transparent i neutra de l’autor. I tot amb un domini insultant de l’el•lipsi i del color.
El nostre convidat, en Jordi Canyissà, ens va explicar el modus operandi de Sattouf. Moltes hores de conversa sense molt d’interès historietístic amb l’Esther, fins que de resquitlló la nena deixa un comentari que fa que la bombeta creativa s’encengui i sigui la llavor d’una bona història.
El dibuixant aconsegueix crear un personatge tipus, segons la descripció feta per Umberto Eco en la seva obra Apocalípticos e integrados en la cultura de masas. El personatge tipus és aquell en què el lector hi troba comportaments propis de la vida quotidiana. Com ho aconsegueix Sattouf? Com crea aquesta complexitat? Mitjançant reiteracions que van enriquint progressivament la protagonista i faciliten píndoles d’informació. Cal incidir en que Sattouf publica aquestes planxes al setmanari Le Nouvel Observateur. D’aquesta manera, conforme anem llegint les pàgines del llibre, l’Esther creix en complexitat, per efecte acumulatiu, per llegir un i altre cop els seus anhels i neguits. I aquí entra el factor temps: seguir les experiències vitals de l’Esther fins que en compleixi 18, promet esdevenir un dels còmics més impressionants dels darrers temps.
El dia 23 tornem amb els amics de La Cúpula i del Say it Loud per parlar de l’últim llibre de Peter Bagge, Fire!, la biografia de l’escriptora Zora Neale Hurston, considerada un dels noms clau del moviment artístic afroamericà dels anys 20 a Harlem.
Per cert, en Rayco Pulido ha guanyat el premi nacional de còmic de 2017 per l’excel·lent Lamia. Enhorabona a l’autor canari, de qui som molt fans al club de lectura.
I aquí teniu la llista de lectures relacionades amb la sessió Sattouf. Anirà creixent amb els dies.

Marc Charles